Les Illes Balears van superar, el 2022, els volums de cabal depurat anteriors a la pandèmia, amb un total de 50,21 hm3
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i el secretari general de l’Agència Balear de l’Aigua, Juan Calvo, han presentat, aquest dijous, el quart Informe anual de sanejament i depuració elaborat per l’Agència Balear de l’Aigua. «Mantenim així el compromís de transparència que he mantingut durant el meu mandat com a conseller» ha destacat Mir qui ha recordat que va presentar el primer informe d’aquestes característiques el març de 2019 en una compareixença voluntària al Parlament. Calvo, per la seva banda, ha destacat que les Illes Balears és, a dia d’avui, la única comunitat autònoma que publica de manera periòdica aquestes dades.
L’estudi determina que, el 2022, les 79 depuradores que gestiona l’Agència van depurar un total de 50,21 hm3 , una xifra que suposa un increment del 14,21% respecte 2021 i que supera les dades de 2019, quan es van depurar un total de 49,12 hm3. Aquest increment és més notable a Eivissa (+21,6%) i a Formentera (+23,8%) que a Mallorca (+13,1%) i Menorca (+9,5%). De fet, en aquestes darreres illes, no es supera encara la xifra de cabal depurat previ a la pandèmia.
Només una de les 79 depuradores (Eivissa) incompleix els paràmetres mínims que imposa la directiva europea. En canvi, n’hi ha 23 on la qualitat de l’aigua residual municipal és insuficient en arribar a la depuradora. D’aquesta manera, es manté la tendència positiva dels darrers anys. El 2022, per exemple, eren 3 les depuradores que no complien a la sortida i 25 les que incomplien d’entrada. Per illes, el percentatge d’aigua municipal residual que incompleix és el següent: Mallorca (10,6%), Menorca (3,6 %), Eivissa (49,6 %) i Formentera (43,6%).
El conseller ha recordat, a més, que, en el primer Informe, presentat el 2019, eren vuit les depuradores que no complien. En aquest sentit, ha destacat l’esforç inversor de la conselleria que ha destinat 14,6 milions a inversions per solucionar deficiències i 100 milions d’euros a manteniment ordinari i millores.
