Introducció
- L’indicador de la salinitat de les aigües residuals d’entrada del clavegueram municipal avalua el nivell de salinitat d’aquestes aigües en funció del límit màxim de salinitat possible per a la seva reutilització per usos agrícoles (3 mS/cm de conductivitat)
- A les Illes Balears, la meitat de l’aigua residual municipal que arriba a les depuradores presenta una salinitat que supera el llindar establert per garantir la seva reutilització per usos agrícoles. Durant el 2019, el 54,9% de l’aigua residual municipal superava aquest llindar.
- Eivissa és l’illa que presenta els majors percentatges d’aigua residual amb excés de salinitat. L’any 2019 un 69,4% de l’aigua residual municipal supera el llindar establert.
- A Mallorca, el nivell màxim de salinitat es produeix al 40% de l’aigua residual. Concretament, durant el 2019 un 44,6% l’aigua residual municipal presenta un excés de salinitat.
- L’any 2019, el 64,4% de l’aigua residual de Menorca va superar la salinitat màxima establerta, amb una tendència a l’augment de l’incompliment els últims quatre anys.
- Els nivells de salinitat elevats de Formentera presenten grans oscil·lacions, arribant al 80,7% de l’aigua residual municipal l’any 2019.
L’aigua residual del clavegueram municipal (en endavant, ARC) arriba a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), on és tractada per reduir-ne la càrrega contaminant i retornar-la al medi o ser reutilitzada. Els efluents d’aquestes instal·lacions de depuració s’anomenen aigua residual urbana depurada (ARUD).
Un dels factors importants a les aigües residuals és la salinitat ja que aquesta influeix en el procés de depuració i també determina el potencial de reutilització de l’ARUD per a usos agrícoles. Les estacions depuradores no estan destinades a la dessalinització de l’aigua residual i, per tant, la salinitat de l’aigua residual de clavegueram no és eliminada i surt pràcticament amb la mateixa concentració a l’aigua depurada.
És molt important destacar que solucionar aquesta problemàtica és responsabilitat dels ajuntaments, ja que la salinització té lloc al clavegueram municipal. De manera més generalitzada, la salinitat de l’ARC pot estar relacionada amb el mal estat del clavegueram municipal amb moltes rotures per on entra l’aigua salada subterrània en xarxes de clavegueram a prop de la costa. A més, aquesta salinitat pot provenir també de forma puntual, dels abocaments il·legals de salmorra de dessaladores privades a la xarxa de sanejament municipal o bé dels abocaments de certes aigües residuals industrials.
La salinitat es mesura mitjançant la conductivitat elèctrica. Aquesta és la capacitat d’un material per deixar passar el corrent elèctric a través de les seves partícules. En el cas de l’aigua, la capacitat per conduir el corrent elèctric augmenta amb la concentració de sals.
A partir d’aquest indicador es pretén comprovar el grau de la salinitat de les aigües residuals de clavegueram que arriben a les EDAR. L’ARC compleix la salinitat quan no es superen els 3 mS/cm de conductivitat necessari per possibilitar els usos agrícoles de l’aigua.
El període d’estudi comprèn des de l’any 2016 fins l’any 2019. S’ha analitzat mensualment el volum d’ARC que supera el llindar de conductivitat i s’ha relacionat amb el volum total tractat, per poder comparar els resultats de les EDAR i de les illes. També s’ha estudiat l’estacionalitat dels incompliments, comprovant si aquests es produeixen durant la temporada alta de l’activitat turística (de maig a octubre, ambdós inclosos).
A la Figura 87 es mostra el percentatge d’excés de la salinitat de l’ARC durant el període d’estudi, per illes i pel conjunt de les Illes Balears. Els valors d’excés de les Balears se situen entre el 41,9% i el 56,1% de tota l’aigua residual. De forma generalitzada a tot l’arxipèlag, es pot veure un menor percentatge d’excés de la salinitat a l’any 2017. Aquest fet es podria relacionar amb les elevades precipitacions que es varen produir durant l’estiu d’aquell any [1].
En comparació amb les dades de les Balears, cal destacar que Mallorca sempre presenta uns percentatges més baixos d’excés de salinitat, per sota del 50% d’excés de la salinitat de l’ARC, mentre que Eivissa sempre supera el percentatge de les Balears, arribant al 80,1% l’any 2016.
Mallorca
La Figura 88 mostra el percentatge d’ARC a l’illa de Mallorca que excés de salinitat. S’observa un volum d’incompliment d’entre el 30,6% i el 44,6% de l’ARC. Al llarg del període estudiat, el percentatge d’excés de salinitat es manté bastant constant, excepte l’any 2017 pels motius esmentats anteriorment.
A la Taula 45 es pot observar el percentatge de aigua residual amb excés de salinitat per l’any 2019. S’ha estimat el percentatge d’ARC que supera el llindar de salinitat establert i s’ha analitzat l’estacionalitat. Si no s’hi ha detectat un comportament estacional, s’ha comparat la ubicació de la depuradora i dels municipis servits amb l’estat de les masses subterrànies per identificar la possible causa del excés de salinitat.
| EDAR | Percentatge del volum d’ARC amb excés de salinitat (%) | Dinàmica |
| Capdepera | 100 | Anual |
| Pollença | 99,8 | Anual |
| Platja de Muro | 91,5 | Anual |
| Colònia de Sant Jordi | 86,9 | Anual |
| Cala Ferrera | 83,5 | Anual |
| Sa Ràpita | 82,9 | Anual |
| Portocolom | 70 | Anual |
| Cas Concos | 68,7 | Anual |
| Santanyí | 68,7 | Anual |
| Campos | 68,1 | Anual |
| Andratx | 67,9 | Anual |
| Son Serra de Marina | 66,9 | Estacional |
| Cala d’Or | 62,6 | Anual |
| Ses Salines | 61,8 | Anual |
| Cales de Manacor | 60 | Anual |
| Son Servera | 58,7 | Anual |
| Canyamel | 56,7 | Estacional |
| Font de Sa Cala | 42,5 | Estacional |
| Sóller | 41,9 | Estacional |
| Muro | 39,5 | Anual |
| Vilafranca | 35,7 | Anual |
| Llubí | 33,9 | Estacional |
| Randa | 28,1 | Anual |
| Lloret | 24,2 | Anual |
| Sant Joan | 21 | Estacional |
| Formentor | 14,4 | Anual |
Durant l’any 2019, l’ARC que arribava a 26 depuradores es caracteritzava per un excés de salinitat. Tota l’aigua que es va depurar a les EDAR de Capdepera i Pollença va entrar a les depuradores amb un excés de salinitat.
Només s’ha detectat cert comportament estacional a sis depuradores. En aquests casos, l’excés de salinitat es concentra majoritàriament durant els mesos d’estiu, amb l’augment de cabal que s’hi sol produir, però els percentatges d’excés de salinitat no superen el 70%. Les EDAR de Son Serra de Marina, Canyamel, Font de Sa Cala i Sóller reben l’ARC de nuclis urbans amb una elevada activitat turística durant els mesos de temporada alta. Per tant, aquest excés de salinitat podrien estar relacionat amb els abocaments de salmorra a la xarxa de clavegueram procedents de dessaladores privades, probablement vinculades al sector turístic. En canvi, l’excessiva de salinitat de l’ARC que arriba a les depuradores de Llubí i Sant Joan es podria associar als abocaments al clavegueram d’aigües residuals generades en certes industries, per exemple en algunes activitats del sector agroalimentari.
A la Figura 89 es pot veure la ubicació de les depuradores en funció de l’excés de salinitat per l’any 2019. Queda patent que els incompliments que presenten una dinàmica anual s’ubiquen majoritàriament a la meitat sud de l’illa de Mallorca.
Menorca
La Figura 90 mostra el percentatge d’ARC a l’illa de Menorca que pateix un excés de salinitat. El volum d’aigua residual salinitzada se situa entre el 50,4% i el 64,4% de l’aigua residual. Al llarg del període estudiat, es detecta una lleugera tendència a l’augment d’aquest excés de salinitat.
Seguint el mateix procediment que en l’anàlisi de Mallorca, s’han analitzat els incompliments d’aquest indicador l’any 2019, el percentatge d’ARC que supera el llindar de salinitat i la seva possible estacionalitat (Taula 46).
| EDAR | Percentatge del volum d’ARC amb excés de salinitat (%) | Dinàmica |
| Ciutadella Sud | 87,2 | Anual |
| Es Mercadal | 72,2 | Anual |
| Ciutadella Nord | 71,8 | Anual |
| Ferreries | 56,6 | Anual |
| Sant Lluís | 51,2 | Estacional |
| Maó – Es Castell | 36,4 | Estacional |
| Alaior | 31,5 | Anual |
| Cala Galdana | 17,7 | Anual |
Durant l’any 2019, l’ARC que arribava a vuit depuradores es caracteritzava per un excés de salinitat. El 87,2% de l’ARC que es va tractar a la depuradora de Ciutadella Sud, la més gran de l’illa, presentava una salinitat excessiva.
Només s’ha detectat cert comportament estacional a dues depuradores de l’illa de Menorca, la de Maó – Es Castell i la de Sant Lluís. L’excés de salinitat de les dues EDAR es troben concentrats majoritàriament durant els mesos de temporada alta. Aquests municipis presenten una activitat turística molt important, així que l’excés de salinitat podrien estar vinculats a aquest sector econòmic i podrien ser deguts als abocaments de salmorra procedents d’instal·lacions de dessalinització privades.
L’excés de salinitat no estacional pot estar relacionat amb la intrusió marina a les masses subterrànies, fet que pot provocar la salinització de les xarxes de sanejament i d’abastament, o bé amb certes activitats industrials. La ubicació de les EDAR en funció de l’excés de salinitat es pot observar a Figura 91.
Eivissa
Com es pot observar a la Figura 92, el percentatge del volum d’aigua residual del clavegueram amb excés de salinitat a l’illa d’Eivissa se situa entre el 59,9% i el 80,1%. Aquests valors d’incompliment són molt elevats respecte la resta d’illes, demostrant l’existència d’una gran problemàtica de salinitat a les aigües residuals municipals. A la vegada, es detecta una lleugera reducció del percentatge d’excés de salinitat al llarg del període estudiat.
Com en els casos anteriors, s’han analitzat l’excés de la salinitat l’any 2019, el percentatge d’incompliment i la seva estacionalitat Taula 47.
| EDAR | Percentatge del volum d’ARC amb excés de salinitat (%) | Dinàmica |
| Santa Eulària des Riu | 90 | Anual |
| Eivissa | 83,5 | Anual |
| Can Bossa | 76,9 | Anual |
| Cala Tarida | 54,3 | Anual |
| Sant Josep | 48,1 | Anual |
| Sant Antoni | 34,9 | Anual |
L’ARC que arribava a sis depuradores de l’illa d’Eivissa incomplia aquest indicador l’any 2019. Les aigües residuals que arribaven a les dues EDAR més grans de l’illa, les depuradores d’Eivissa i de Santa Eulària, presentaven un percentatge d’incompliment molt elevat.
Cal destacar que, tot i l’elevada importància del sector turístic a l’illa, no s’ha detectat dinàmica estacional a l’ARC de cap municipi. Per tant, en general, els incompliments es podrien relacionar amb l’estat de les masses d’aigua subterrània ja que hi ha una gran problemàtica d’intrusió salina. Aquesta intrusió pot afectar tant la xarxa d’abastiment d’aigua potable com la xarxa de sanejament. La ubicació de les EDAR en funció del compliment d’aquest indicador es pot observar a Figura 93.
Formentera
L’illa de Formentera és un cas particular ja que només disposa d’una depuradora gestionada per l’Agència Balear de l’Aigua. Per aquest motiu, no es poden definir tendències clares en aquest indicador sinó que es detecten grans oscil·lacions en les dades disponibles.
Tal com s’observa a la Figura 94, l’ARC de l’illa es caracteritzava per un excés de salinitat els anys 2016 i 2019. Durant l’any 2019 es va poder detectar un clar comportament estacional de l’excés de salinitat, possiblement relacionats amb els abocaments de salmorra de les dessaladores privades vinculades al sector turístic.
[1] AEMET (06/09/2017). Agosto muy cálido y húmedo. Disponible a: http://www.aemet.es/es/noticias/2017/09/Informe-clim_agosto17
