Funcionament del servei

Funcionament del servei

Organització

L’Agència Balear de l’Aigua desenvolupa les tasques de gestió i direcció del servei de neteja del litoral mitjançant el “Centre de Coordinació de Neteja del Litoral” (d’ara endavant, CCNL), el qual s’ocupa de controlar i gestionar directament servei d embarcacions de neteja. El seu objectiu primordial consisteix no només a organitzar les rutes de les embarcacions que conformen el servei, sinó també a vetllar pel correcte compliment de les tasques diàries assignades als patrons d’aquestes embarcacions durant el transcurs de les rutes, com ara la realització de un seguiment i recompte de les matèries que són recollides dia a dia o fer inspeccions periòdiques de les embarcacions per assegurar-se que les empreses concessionàries compleixen les condicions establertes.

La comunicació i el flux d’informació entre el CCNL i les empreses concessionàries, a les quals pertanyen els patrons, és contínua i bilateral (Figura 1). Tant és així que, malgrat que el CCNL no és un servei que s’ocupi d’atendre emergències, el centre és capaç de recolzar i donar assistència davant d’episodis puntuals ocorreguts durant el transcurs d’una jornada, com puguin ser abocats de combustible, incendis , enfonsaments d’embarcacions, etc.

Figura 95. Organigrama del servei de Neteja del Litoral a partir de 2012.

 

Metodologia

El Centre de Coordinació de Neteja del Litoral (CCNL) disposa d’un conjunt d’eines destinades a controlar els mitjans necessaris i gestionar la informació obtinguda. Els protocols de funcionament són un exemple d’aquestes eines i actuen com un full de ruta sobre què fer i com actuar davant de diferents situacions, incidències i emergències incloses. Aquests protocols es revisen any rere any i són especialment interessants a l’hora d’instruir i familiaritzar ràpidament el personal nouvingut cap a la rutina i el dia a dia del Centre.

D’altra banda, la web de l’Agència Balear de l’Aigua constitueix la porta d’entrada, tant per al públic general com per a qualsevol institució, a tota la feina i la informació que gestiona el CCNL. Les dades pertanyents a cada temporada (dades que s’actualitzen cada dia) poden ser consultats en format diari, mensual o anual, segons calgui.

Així doncs, cada dia es poden consultar noves entrades de dades corresponents a aspectes com ara la recollida total dia/illa i/o els diferents tipus de materials recollits (Taula 1). De la mateixa manera, les incidències i emergències poden ser consultades, aquesta vegada dins dels resums mensuals. La redacció d’aquests documents, que nodreixen la web abans esmentada, és una més de les tasques de què s’ocupa el CCNL

Taula 1: Esquema classificatori actual de materials a arreplegar.

Un altre punt important que cal destacar dins aquest apartat és el programa de gestió d’embarcacions de Medi Ambient, el qual és un programari amb interacció via web. Compte amb un sistema de comunicacions que supervisa la posició i el moviment dels vaixells, també és capaç de reportar qualsevol incidència que les embarcacions en actiu es puguin trobar. Aquest conjunt de dades es trasllada a temps real al CCNL mitjançant l’aplicació de gestió de flotes.

El programa de gestió i control de flotes constitueix, per tant, una part vital en el procés de recollida de residus, en actuar sobre tres punts importants involucrats en aquesta tasca: el funcionament del Centre de Coordinació, els mòduls de comunicació i el control de les embarcacions.

Mitjans

Per dur a terme totes les tasques que li són assignades el servei de neteja compta, actualment, amb un total de 22 d’embarcacions dividides en tipus platja (16) i tipus Semi-litoral (6), les característiques de les quals es especifiquen a continuació:

1. Tipus platja . Ruta diària d’entre 15-18 milles i destinades a la recollida de residus flotants de mida petita en aigües de poc calat fins a ¼ de milla de distància respecte la riba (Taula 2).

2. Tipus Semi-litoral . Ruta diària d’entre 25-30 milles, més capacitat de càrrega, velocitat i distància litoral (Taula 2).

Des del cicle de servei 2017-2019 es va proposar millorar la sostenibilitat del servei incorporant a les embarcacions bateries solars juntament amb motors alimentats mitjançant combustibles de gas GLP (gas liquat del petroli). Durant els darrers anys del servei aquest objectiu s’ha anat complint de mica en mica, fins a l’actualitat, on totes les embarcacions ja disposen eines respectuoses amb el medi ambient.

Taula 2: Característiques tècniques de les embarcacions del servei .

Per norma general, l’horari de treball de les embarcacions és de 09.00 ha 16.00 h. Per vaixells tipus platja, això es tradueix en rutes no superiors a una distància màxima (respecte a port) de 8-9 milles d’anada i tornada, en condicions òptimes de navegació. En el cas dels vaixells tipus Semi-litoral, gràcies a la seva major velocitat, poden cobrir rutes de fins a 14-16 milles d’anada i tornada.

A l’hora de dissenyar les rutes, es tenen en compte aspectes com l’orografia, el vent i l’onatge predominant. Les rutes han de ser flexibles i capaces d’adaptar-se a canvis suscitats per factors externs, com ara condicions meteorològiques. Per això, segons aquestes previsions, el CCNL escull, per a les embarcacions amb més d’una ruta assignada, quina és més adequada realitzar. En casos així, s’intenta que hi hagi una certa variància diària sempre que sigui possible.

AJUNTAMENT BASE I PORTVAIXELLRUTA
Palma (Port)L 01Port (Palma) – Delta-Maioris (Llucmajor) SE
Palma (Port)V 02Port (Palma) – Cala Figuera (Calvià) SO
Andratx (Port)V 03Interior Port (Andratx) – Pja. d’El Toro (Calvià) SE
Andratx(Port)V 03Interior Port (Andratx) – Cala Estellencs (Estellencs) SO i NE
Sóller (Port)V 04Platges Port (Sóller) – Sa Calobra / Torrent (Escorca) NE
Sóller (Port)V 04Platges port (Sóller) – Cala Estellencs (Estellencs) SO
Pollença (Port)V 05Port Pollença (Pollença) – Cala Engossauba (Pollença) NE
Pollença (Port)V 05Port de Pollença (Pollença) – Caló de s’Illot (Alcúdia) E
Alcúdia (Port)V 06Platja dels Secs (Alcúdia) NE – Capellans (Muro) SE
Alcúdia (Port)V 06Platja de Can Picafort (Sta. Margalida) SE – Cala Mata (Artà) SE i NE
Capdepera (Cala Rajada)V 07Cala Rajada (Capdepera) – Arenal d’Aubarca (Artà) N
Capdepera (Cala Rajada)V07Cala Rajada (Capdepera) – Pta. de n’Amer (Sant Llorenç)
Felanitx (Portocolom)L 08Portocolom (Felanitx) – Pta. de n’Amer (Sant Llorenç) NE
Felanitx (Portocolom)L 08Portocolom (Felanitx) – Cala Llombards (Santanyí) SO
Santanyí (Cala d’Or)V 09Cala d’Or (Santanyí) – Cala Marmols (Santanyí) SO
Santanyí (Cala d’Or)V09Cala d’Or (Santanyí) – Cala Marsal (Felanitx) NE
Ses Salines (Colònia S. Jordi)V 10Colònia SJ (Salines) – Cala Pi (Llucmajor) NO
Ses Salines (Colònia S. Jordi)V10Colònia SJ (Salines) – Punta Salines (Santanyí) SE

Fig 4: Ports base, embarcació i rutes vigents a l’illa de Mallorca

AJUNTAMENT BASE I PORTVAIXELLRUTA
Ciutadella (Port)V 11Port (Ciutadella) – Platja Bot (Ciutadella) NO
Ciutadella (Port)V 11Port (Ciutadella) – Cala Mitjana (Ferreries) SE
És Mercadal (Fornells)V 12Port de Fornells (Mercadal) – C. Pilar (Ciutadella) O
És Mercadal (Fornells)V 12Port Fornells (Mercadal) – S’Escala (Maó) SE
Maó (Port)V 13Platges int. Port i St.Esteve (Maó-Es Castell) – Cala Presili (Maó) NO
Maó (Port)L 14Cala Rafalet (St. Lluís) – Es Canutells (Maó) S i NO
Ferreries (Port C. Galdana)V 15Cala Trebalúger (Es Migjorn) I – Cales Coves (Alaior) SE
Ferreries (Port C. Galdana)V 15Cala Trebalúger (Es Migjorn) E–Cala a Bastó (Ciutadella O)

Taula 3: Ports base, embarcació i rutes vigents a l’illa de Menorca

AJUNTAMENT BASE I PORTVAIXELLRUTA
Eivissa (Port)V 16Port d’Eivissa (Eivissa Vila) – Punta de sa Rana (S. Josep) SO i ONO
Eivissa (Port)V 17Punta de sa Rana (S. Josep) S – Cala Llentrisca (S. Josep) O
Sant Antoni PortV 18Port (St. Antoni) – Es Vedrà (St. Josep) O i S
Sant Antoni PortL 19Port (St. Antoni) – Portinatx (St. Joan) N i NE
Santa Eulària (Port)V 20Port (Sta. Eulària) – C. St. Vicenç (St. Joan) NE i NO
Santa Eulària (Port)V 20Port (Sta. Eulària) – Rada de Talamanca (Eivissa) SO

Taula 4: Ports base, embarcació i rutes vigents a l’illa dEivissa

AJUNTAMENT BASE I PORTVAIXELLRUTA
FormenteraV 21Port Savina – Cal de St Agustí (Formentera) N i SE
Port La SavinaL 22Port Savina–Platja Migjorn (És copinyar (Formentera O, S i NE))

Taula 5: Ports base, embarcació i rutes vigents a l’illa de Formentera