L’origen de l’aigua subministrada per part de l’Agència Balear de l’Aigua a la població de les Balears prové de les dessaladores, de pous d’extracció i de fonts naturals i es distribueix a través d’una xarxa de conduccions, dipòsits i estacions de bombeig. Per tant, podem dir que hi ha tres sistemes en tot aquest procés:
- El sistema de dessalació s’encarrega de transformar aigua salada del mar en aigua potable. En el cas de Balears, les set dessaladores distribuïdes per les illes utilitzen el procés d’osmosi inversa, que en condicions normals té una taxa de conversió del 45% d’aigua salada o salobre a dessalada.
- El sistema de captació s’encarrega d’aprofitar les fonts naturals mitjançant canalitzacions, i l’extracció d’aigua dels aqüífers a través de pous.
- El sistema de distribució s’encarrega de subministrar aigua als dipòsits de l’Agència Balear de l’Aigua i dels ajuntaments a través d’una xarxa de conduccions i d’estacions de bombeig.
Mallorca
A Mallorca el subministrament d’aigua en alta es garantida mitjançant la producció d’aigua dessalada a les IDAM de Palma, Alcúdia i Andratx i també a partir de la captació de sa Font de Sa Costera a Sóller, dels 6 pous d’extracció a l’aqüífer de s’Estremera (límit entre Bunyola i Santa Maria) i dels 6 pous de captació de Sa Marineta a Llubí. Sa Font de Sa Costera i l’aqüífer de s’Estremera actuen com un sistema. En moments de poca necessitat d’aigua, la captació de Sa Costera continua en actiu i l’aigua extreta es desvia i s’infiltra a l’aqüífer de s’Estremera mitjançant 4 pous d’infiltració. A part de Sa Font de Sa Costera, l’aigua infiltrada a s’Estremera pot provenir dels pous de Sa Marineta i en els darrers anys s’ha fet possible que l’aigua provingui de l’IDAM d’Alcúdia. Aquesta gestió permet garantir la recuperació i el bon estat ecològic de la massa d’aigua per tal d’aconseguir subministrar-ne quan més es necessita. Les IDAM es nodreixen d’aigua salada a través de 22 pous, anomenats cànteres, i disposen d’emissaris per la canalització i alliberació de l’aigua rebuig anomenada salmorra. Actualment amb les tres dessaladores actives la capacitat de producció màxima és de 92.800 m3/dia per tant a l’any suposa una producció de 31,09 hm3 d’aigua dessalada. La dessaladora de Palma té una capacitat de producció màxima de 64.800 m3/dia, això suposa a l’any una capacitat de producció màxima de 21,71 hm3/any. Les dessaladores d’Andratx i d’Alcúdia tenen una capacitat de producció màxima de 14.000 m3/dia cada una, això suposa a l’any una capacitat de producció màxima de 4,69 hm3/any cada una.
L’Agència Balear de l’Aigua disposa d’una xarxa de conduccions en alta, aproximadament d’uns 175 km, (zona nord de Mallorca) i 18 dipòsits repartits per diferents municipis, que permet subministrar aigua a 14 municipis de l’illa de Mallorca. Alguns d’aquests dipòsits tenen una gran capacitat: dipòsit de Sóller 21.000 m3, dipòsit Costa den Blanes 21.000 m3, dipòsit de Son Pacs 20.000 m3. Alguns dels principals consumidors son: Calvià, Andratx, Palma i Muro.
Menorca
A Menorca el subministrament d’aigua en alta es garantida mitjançant la producció d’aigua dessalada a l’IDAM de Ciutadella. La dessaladora es nodreixen d’aigua salada a través d’un immissari submarí i un emissari pel retorn de la salmorra. Actualment, la dessaladora té una capacitat de producció màxima de 10.000 m3/dia per tant a l’any suposa una producció de 3,30 hm3 d’aigua dessalada. l’Agència Balear de l’Aigua disposa d’una xarxa de conduccions en alta i 1 dipòsit, que té una capacitat de 10.000 m3.
Eivissa
A Eivissa el subministrament d’aigua en alta es garantida mitjançant la producció d’aigua dessalada a les IDAM de Sant Antoni, Eivissa i Santa Eulària. Les IDAM de Sant Antoni i Eivissa es nodreixen d’aigua salada a través de 23 pous de captació, anomenats cànteres, i un immissari per l’IDAM d’Eivissa. L’IDAM de Santa Eulària es nodreix d’aigua salada a través d’un immissari. Cada dessaladora té un emissari pel retorn de la salmorra al mar. Actualment, la capacitat de producció amb les tres dessaladores actives és de 44.500 m3/dia i suposa una producció màxima anual de 14,91 hm3 d’aigua dessalada. La dessaladora de Santa Eulària té una capacitat de producció màxima de 15.000 m3/dia, això suposa a l’any una capacitat de producció màxima de 5,03 hm3/any. La dessaladora d’Eivissa té una capacitat de producció màxima de 12.000 m3/dia, això suposa a l’any una capacitat de producció màxima de 4,02 hm3/any. La dessaladora de Sant Antoni té una capacitat de producció màxima de 17.500 m3/dia, això suposa a l’any una capacitat de producció màxima de 5,86 hm3/any.
L’Agència Balear de l’Aigua disposa d’una xarxa de conduccions en alta, aproximadament d’uns 80 km, i 13 dipòsits repartits pels diferents municipis que permeten subministrar aigua als 5 municipis de l’illa d’Eivissa. Els principals dipòsits són: dipòsit de Sa Talaia 8.000 m3, dipòsit Can Guasch 10.000 m3. Els principals consumidors son Eivissa i Sant Josep de sa Talaia. Aproximadament el 45% de l’aigua consumida a l’illa d’Eivissa es dessalada.
Formentera
A Formentera el subministrament d’aigua en alta es garantida mitjançant la producció d’aigua dessalada a la dessaladora de Formentera. La dessaladora es nodreixen d’aigua salada a través de 8 pous de captació, anomenats càntera, i un emissari pel retorn de la salmorra. Actualment, la dessaladora té una capacitat de producció màxima de 5.000 m3/dia per tant a l’any suposa una producció de 1,68 hm3 d’aigua dessalada.
L’Agència Balear de l’Aigua disposa d’una xarxa de conduccions en alta, aproximadament d’uns 11 km, i 3 dipòsits, un d’ells amb una capacitat de 17.500 m3, repartits per diferents punts de l’illa. El 100% de l’aigua subministrada a Formentera és dessalada.
