L’Agència Balear de l’Aigua i WWF dissenyen un pla d’acció per a la millora de la biodiversitat en 28 de les 79 depuradores que gestiona l’Agència a les Illes Balears. L’objectiu principal és la creació i consolidació d’hàbitats per a flora i fauna de zones humides per conservar i afavorir la biodiversitat a l’àmbit de les depuradores. Per fer-ho, el Pla se centra principalment en les zones humides creades per a l’evaporació i infiltració d’aigua depurada en les 28 instal·lacions seleccionades. 21 d’elles es troben a Mallorca; quatre a Menorca, i les tres restants a Eivissa.
Les zones humides seleccionades per executar el Pla sumen una superfície de 350.000 m2, l’equivalent a uns 50 camps de futbol, el que suposa un oasi d’aigua dolça, un tipus d’hàbitat molt escàs, especialment a les zones de l’interior de l’arxipèlag. En aquest sentit, tres de les sis zones humides d’aigua dolça més extenses de Mallorca estan associades a depuradores gestionades per l’Agència (Platges de Muro, Felanitx i Binissalem).
Les espècies d’aus més dependents de l’aigua dolça són la fotja (Fulica atra), soterí petit (Tachybaptus ruficollis), soterí gros (Podiceps cristatus), becvermell (Netta rufina), moretó capvermell (Aythya ferina), fotja de bec vermell (Porphyrio porphyrio) o polla d’aigua (Gallinula chloropus), juntament amb algunes garses i passeriformes de canyissar. Destaquen les llacunes de Son Navata (EDAR Felanitx), per ser la quarta zona humida més important de Mallorca pel seu número d’aus aquàtiques, amb unes mil aus hivernants de 18 espècies diferents.
Concretament a Mallorca, les llacunes de l’EDAR de Platges de Muro, les de Son Navata (associades a l’EDAR de Felanitx) i les de Can Figuera (llacunes vessants de l’EDAR de Binissalem) es troben entre els sis espais amb aigua dolça més extensos de l’illa. Tots ells són artificials i la progressiva salinització del Parc natural de s’Albufera de Mallorca, la zona humida més important de Balears, atorga major importància si es pot a aquestes llacunes d’aigua depurada com a hàbitat per a les espècies més dependents de l’aigua dolça.
A Menorca, destaca l’antiga depuradora de llacunatge de Ferreries, que actualment només rep aigua de pluja, però el seu potencial com a zona humida creada amb aigua depurada és molt gran.
A Eivissa, se està millorant ja la capacitat d’acollida per a la biodiversitat de les llacunes de les EDAR de la Cala de Sant Vicent i de Sant Joan de Labritja.
Els objectius més importants relacionats amb potenciar la biodiversitat a l’àmbit aquàtic van dirigits a:
- Creació de nous hàbitats mitjançant la construcció d’illots que ofereixin refugi a les aus aquàtiques per descansar i/o criar, fora de l’abast de depredadors (com poden ser gats o martes).
- Ampliar la superfície dels hàbitats palustres (ampliació o creació de llacunes naturalitzades).
- Diversificació dels hàbitats d’aigua dolça en relació a la profunditat de les llacunes, a la pendent de les voreres, tipus de vegetació, etc-
Els principals objectius pel que respecta a la biodiversitat associada a altres entorns (urbà, agrari o forestal) són:
- Oferir substrats de cria per a l’òliba i el xoriguer, especialment per a la primera, ja que sembla que està patint un declivi poblacional a Balears.
- Contribuir a la conservació dels invertebrats, mitjançant refugis per a insectes, molt minvats per l’abús dels insecticides.
- Augmentar la disponibilitat d’aliment per a les aus durant la migració de la tardor i la hivernada, mitjançant arbustos de fructificació de tardor.
- Evitar ofegaments de fauna quan van a beure a les llacunes i altres basses amb aigua del procés de depuració.
- Afavorir substrats de refugi per a ratapinyades fisurícoles.
Altres objectius també rellevants tenen a veure amb la promoció de mesures de governança i gestió per part de l’Agència Balear de l’Aigua, principalment per identificar a altres actors necessaris per poder complir amb la resta d’objectius marcats anteriorment, així com per a impulsar la sensibilització ambiental i el gaudi de la natura com a un element necessari per al benestar social i personal. I, finalment, també és molt necessari conèixer el resultat de les mesures aplicades mitjançant el seguiment tant de la biodiversitat com d’altres aspectes com la governança o divulgació d’aquest pla d’acció.
Iniciatives com aquesta són un gran exemple per a la millora de la biodiversitat fàcilment replicables en altres comunitats autònomes i països de la Mediterrània.
En el context de canvi climàtic, en el qual les illes mediterrànies són altament vulnerables, el comptar amb àrees humides creades per l’ésser humà suposen zones d’interès per a moltes espècies que complementen la xarxa de zones humides naturals de les Illes Balears.
A més d’aquest Pla, WWF també ha elaborat l’inventari de zones humides de les Illes Balears, disponible a la pàgina web www.humedalesdebaleares.es, en el marc del projecte MedlsWet. Aquesta feina previa servirà de base per a què WWF contribueixi a la preparació de la futura Estratègia balear de zones humides per a la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat.
