S’invertiran 27 milions d’euros en mesures d’eficiència energètica i d’instal·lació de fonts d’energia renovable
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, el secretari general de l’Agència Balear de l’Aigua, Juan Calvo, i el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, han presentat, aquest dimecres, el pla estratègic de transició energètica de l’Agència, que té l’objectiu d’incrementar l’eficiència energètica a les instal·lacions d’abastiment i dessalació i reduir-ne el consum per al període 2022-26.
El Pla s’ha redactat a partir de les conclusions d’un estudi encarregat a la Universitat de La Laguna (ULL) en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) que tenia com a objectiu determinar la petjada de carboni i la petjada hídrica de les infraestructures hidràuliques que gestiona l’Agència. La investigadora de la ULL Noelia Cruz ha presentat les conclusions principals de l’estudi.
Posteriorment, Calvo ha explicat les línies mestres del Pla d’eficiència energètica que suposarà una inversió total de 27 milions d’euros, la majoria dels quals provindran del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. El Pla preveu que, el 2026, s’hagi reduït un 24% el consum energètic. «Això equival a deixar de consumir 28 milions de quilowatts i evitaria l’emissió de 13.000 tones de CO2 cada any a l’atmosfera, l’equivalent a plantar 82.000 arbres», ha assenyalat.
L’Agència invertirà més de 19 milions d’euros en mesures per augmentar l’eficiència a les dessaladores, que són les instal·lacions que més energia consumeixen. Així, s’instal·laran recuperadors d’energia de dessalació, membranes de baixa energia, concentradors de salmorra, es canviaran jaços filtrants, i es col·locaran variadors de freqüència en alta i variadors en aigua de producte. Això permetrà estalviar 19, 3 milions de quilowatts per any.
La major eficiència energètica també seria econòmica perquè els càlculs assenyalen un estalvi anual en energia de quatre milions d’euros. «D’aquesta manera, l’Agència assolirà l’objectiu de reduir la dependència dels combustibles fòssils i complir amb el que estableix la Llei de canvi climàtic de les Illes Balears», ha destacat el conseller Mir.
L’Agència, a més, multiplicarà per set la producció d’energia renovable actual mitjançant la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les dessaladores, dipòsits, així com a depuradores i a estacions de bombeig. Així, s’arribaran a produir més de 9 milions de quilowatts cada any d’energia renovable.
La selecció de la instal·lació de plaques fotovoltaiques s’ha realitzat en funció de la disponibilitat de superfície lliure a les infraestructures. Aquestes se sumen a les vuit depuradores que ja disposen de plaques solars actualment (Ciutadella Sud, Maó, Es Castell, Ferreries, Portocolom, Pollença, Llucmajor, Cala d’Or i Alaró). A més es preveu el muntatge d’una turbina d’aprofitament hidroelèctric a la canonada de transport d’aigua depurada de la nova depuradora de Sa Coma a l’illa d’Eivissa. Aquestes mesures seran executades en col·laboració amb la conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius amb una inversió prevista de 7,9 milions d’euros.
El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha assenyalat que «és molt important que les administracions donem exemple i siguem pioners per aconseguir els objectius de la llei de canvi climàtic i transició energètica. Per això, aquestes iniciatives que milloren l’eficiència energètica i augmenten les renovables són claus per fer front a l’emergència climàtica que vivim. A més, és d’agraïr el compromís climàtic i energètic que amb aquest pla mostra l’Agència Balear de l’Aigua que presta un servei tan essencial i que és un dels grans consumidors de l’administració”.