L’IMEDEA-CSIC avaluarà l’estat ambiental de la zona que servirà per elaborar un cronograma d’actuacions
La directora general de Territori i Paisatge, Magdalena Pons, i el secretari general de l’Agència Balear de l’Aigua (ABAQUA), Juan Calvo, han participat, aquest dijous a la constitució de la taula tècnica de l’aigua que ha de servir per analitzar les pressions antròpiques sobre la badia de Portmany i definir-ne les solucions. La reunió s’ha celebrat al far de Ses coves blanques, organitzada per la plataforma Salvem sa Badia, i hi han participat membres de l’Aliança per l’Aigua i altres administracions implicades com l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, l’Ajuntament de Sant Josep de Sa Talaia, agents del MITECO, Ports IB, Demarcació de Costes, l’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera i tècnics de TRAGSATEC.
La taula es constitueix amb l’objectiu principal de millorar la qualitat ambiental de la badia, amb la intenció de fer feina conjunta cercant solucions, cooperant i col·laborant entre totes les entitats integrants de la Mesa per enfocar esforços i fer passes en aconseguir reduir els impactes sobre les aigües i el medi natural de la Badia de Portmany.
Per això, s’ha acordat encarregar a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC) una diagnosi completa de la situació actual que serà finançat per l’Agència balear de l’aigua. L’estudi, que durarà entre sis i dotze mesos, servirà com a base perquè cada administració implicada prengui les mesures oportunes en el marc de les seves competències per trobar una solució definitiva a la pèrdua de qualitat ambiental de la badia.
Una vegada conclòs l’estudi, l’IMEDEA-CSIC convocarà els membres de la taula per presentar-los els resultats. D’aquesta reunió, n’ha de sortir un cronograma d’actuacions realista i ajustat a les competències de cada administració implicada.
El febrer de 2020, Salvem sa Badia ja va fer una primera anàlisi sobre l’estat mediambiental de la badia de Portmany destacant la necessitat de millorar la xarxa de clavegueram municipal i la de sanejament autonòmic que transcorren per la primera línia de costa. En aquest sentit, cal prioritzar la desaparició dels vessaments d’aigües mixtes especialment quan son conseqüència de la manca de capacitat d’aquestes infraestructures en períodes, per exemple, de pluges intenses.
Un altre dels punts que s’ha tractat durant la trobada ha estat la necessitat de reduir la pressió sobre les praderes de posidònia motivats pel fondeig massiu d’embarcacions i posar les bases per garantir un model sostenible de trànsit marítim.
