Illes Balears
A l’hora d’establir, en primera instància, una comparació a nivell d’arxipèlag cal tenir en compte que no podem fer servir dades absolutes, és a dir, atendre simplement el total de residus extrets per illa/any. Cal, doncs, trobar un factor comú que permeti equiparar cada illa amb les altres per aconseguir establir aquesta comparació de manera òptima. Així, doncs, s’ha optat per estudiar el total de residus recollits per longitud de costa (km-lineal) a cadascuna de les illes.
D’entre els vuit anys estudiats, el més destacable és, sens dubte, el 2015. Cal dir que aquest pic de residus recollits durant la temporada del 2015 és puntual i que s’explica, sobretot, atenent condicions meteorològiques, ja que aquell any en particular es van combinar dos factors claus: climatologia favorable (bon temps que permet a les embarcacions sortir a treballar gairebé diàriament) i predominància de corrents i vents tèrmics (tornen cap a la costa els residus, evitant així que aquests es dispersin mar endins) , a més, el període de recollida d’aquell any va ser de 5 mesos.
Fig. 2: Total residus recollits a Balears per any.
És interessant destacar també que Mallorca, tot i ser l’illa amb més extensió de costa (623 km), no sempre és la que retira més residus. Per exemple, Eivissa (239 Km) retira més tones de residus que les dues illes (Mallorca i Menorca) durant tres temporades consecutives (2015-2017). El mateix passa amb Formentera (85 Km), que en les darreres dues temporades ha estat la segona illa que més residus ha retirat, superant les recollides de Menorca (299 Km) a la temporada 2021 i fins i tot superant les recollides a Mallorca a l’última temporada. Centrant-nos en les darreres temporades 2021-2022, podem destacar que la quantitat total de residus recollits ha disminuït considerablement respecte a anys anteriors, cosa que es deu en gran part al decreixement de la flota operativa a totes les illes a excepció de Formentera.
Per altra banda, la fig. 5 representa la mateixa evolució anterior, però ara sense diferenciar entre illes i atenent mes i any. D’aquí s’extreu que els valors mínims de recollida es concentren al mes de maig, ja sigui per inactivitat del servei mateix o perquè l’impacte turístic encara és limitat. Exceptuant la temporada 2014 (amb valors sempre en augment), a partir del primer mes que les embarcacions del servei surten a treballar es produeix un increment progressiu dels valors de retirada que arriben fins al juliol-agost, els quals són també els mesos que presenten els màxims valors de retirada (exceptuant la temporada 2019), fet que concorda amb un dels moments de més càrrega turística.
Fig. 5: Tones totals recollides segons l’any i el mes a les Balears.
Alhora, també podem veure que, habitualment (exceptuant una altra vegada la temporada 2014), el tonatge de material recollit va decreixent a partir del mes d’agost. Cal destacar la similitud de tendències en la taxa de recollida entre les temporades 2018 i 2021, on les quantitats recollides segueixen un mateix patró, però pel fet que el 2021 el servei comptava amb 8 embarcacions menys, les quantitats recollides van ser significativament menors. Finalment, s’observa que per al 2022, les quantitats recollides es mantenen estables al llarg de tota la temporada i decreixen lleugerament a finals de setembre, coincidint amb la fi de la temporada turística.
Finalment, podem comentar que gairebé al llarg de totes les temporades, el 2015 i el 2016 són els anys on més residus es retiren. Això podria ser degut (a més del factor climàtic ja esmentat abans) a una lleugera major presència d’embarcacions durant el cicle 2014-2016 (fins a 11 embarcacions més que al cicle que ens ocupa). D’altra banda, si focalitzem únicament sobre la temporada 2019, al contrari del que veiem a la resta, l’evolució mensual de recollida és força estable, sense excessives variacions.
S’observa que per a la temporada 2022 la quantitat de residus totals recollits a Balears és la menor comparada amb la resta d’anys, on els valors totals són aproximadament la meitat que el segon any amb menors recollides (2021). Aquest resultat pot resultar enganyós, ja que suposaria una disminució en l’eficiència del servei o una disminució en la quantitat de residus presents al litoral. Tot i així, per comprendre millor aquestes dades i valorar la qualitat del servei cal estandarditzar les dades. Per fer-ho, s’han obtingut dos índexs d’eficiència. El primer (fig. 3) sobre la base de dos factors: Els quilograms (kg) obtinguts per a cada temporada i illa i els quilòmetres (km) teòrics recorreguts. El segon índex (fig. 4) és sobre la base de tres factors: Els quilograms (kg) obtinguts per a cada temporada i illa, els quilòmetres de costa (km(costa)) i el nombre d’embarcacions operatives.
Fig. 3: Tendències en l’eficiència de recollida sobre la base dels quilograms (kg) recollits i els quilòmetres (km) recorreguts teòrics.
Fig. 4: Tendències en l’eficiència de recollida sobre la base dels quilograms (kg) recollits, els quilòmetres de cada costa (km – costa) i el nombre d’embarcacions operatives.
Analitzant el conjunt de gràfics una vegada estandarditzades les dades, s’observa que la tendència a l’eficiència del servei a totes les illes ha anat disminuint de forma general des de la temporada 2015 fins a l’actualitat. S’observa que l’eficiència del servei a Mallorca és el que ha patit un detriment més gran, on el 2022 s’han equiparat els valors de recollida als de la resta d’illes. Eivissa es posiciona com la segona illa que ha patit més declivi, on els valors per a última temporada són els menors de totes les illes, superant fins i tot l’illa de Formentera. El servei a l’illa de Menorca també ha decaigut, encara que atenent les recollides per km-costa i nombre d’embarcacions, l’eficiència es manté en valors propers a la mitjana per als anys d’estudi. Cal destacar l’eficiència del servei a Formentera, on el servei s’ha mantingut relativament constant al llarg de totes les temporades sense variacions significants, fins i tot arribant a superar el 2021 a Menorca i Eivissa i el 2022 equiparant-se al conjunt d’illes.
Mallorca
Seguint la dinàmica observada anteriorment (fig. 2), la fig. 5 ens mostra l’evolució de recollida de residus per mes i any a Mallorca. El gràfic en qüestió és molt semblant al que es veu a la Fig.3 i de fet, la semblança més gran rau en què: les temporades 2015 i 2016 són aquelles on més residus solen retirar-se i 2022 on menys, els menors valors de residus recollits es concentren al maig i, a més, a partir dels inicis de les tasques de recollida es produeix un increment progressiu dels valors de retirada que arriba fins als mesos de juliol-agost (exceptuant la temporada 2014).
Fig. 5: Tones totals recollides per any i mes a Mallorca
No obstant això, també hi ha diferències. D’una banda, només tres de les temporades estudiades (2015-2017) presenten el juliol-agost com els mesos amb els valors màxims de retirada de residus. D’altra banda, podem observar les similituds entre les temporades 2018 i 2022 que presenten pràcticament el mateix patró de recollida mantenint-se durant tota la temporada. Menció especial a la temporada 2014, que contràriament al que succeeix a la resta de temporades, la taxa de recollida arriba al seu màxim a final de temporada.
Si posem el focus sobre la temporada 2022 i el tipus de material recollit descobrim que, aproximadament, el 52% correspon només a plàstic, seguit de la fusta amb un 28% i un 9% de matèria orgànica. (Fig.6).
Fig.6: Tones totals recollides per material el 2022 a Mallorca
La Figura 7 ofereix una visió de com va evolucionant la retirada de cada tipus de material al llarg de la temporada en qüestió. Com ja es podia veure a la figura anterior, el plàstic és protagonista indiscutible, el qual es manté en ±1,2 tones per mes (fins a un màxim d’1,4 t). Cal destacar que el màxim valor de cada material recollit té el seu valor màxim en diferents mesos, indicant que no hi ha relació en la presència de presència de diferents materials.
Fig.7: Tones totals recollides per material i mes a Mallorca
Un cop arribats al mes d’agost, la quantitat de gairebé tots materials recollits disminueix fins i tot per sota dels valors al juny, a diferència dels materials no classificats, que augmenten lleugerament respecte dels mesos anteriors.
Menorca
La Fig. 8 mostra l’evolució de recollida de residus per mes i any a Menorca. A primera vista, podem comprovar com en el transcurs dels anys, a Menorca les temporades 2015 i 2016 ja no són els anys amb majors quantitats de residus retirats, sent 2018 l’any amb més taxa de recollida i 2021 l’any de menor taxa de recollida amb diferència.
Respecte els mesos que registren els valors màxims de retirada, no hi ha un patró comú del tot definit, sent maig-juny (2015, 2019) i agost-setembre (2014, 2016, 2021 i 2022) els períodes on es concentra més activitat de recollida de residus. D’altra banda, el començament en el descens del tonatge recollit es reparteix en tres períodes: a partir del juny (temporades 2015 i 2019), juliol (temporades 2017, 2018 i 2022) i agost (temporades 2014 i 2016). Com a excepció, s’observa que per al 2021, des de l’inici de la temporada, les recollides van en augment, donant-se el màxim al mes de setembre.
Fig.8: Tones totals recollides per any i mes a Menorca
Si posem el focus sobre la temporada 2022 i el tipus de material recollit podem comprovar com la meitat del total recollit correspon només a plàstic amb un 51%, seguit de fusta amb un 33% i en tercer lloc hi ha la vegetació amb un 7% (Fig. 9).
Fig. 9: Tones totals recollides per material el 2022 a Menorca
La Fig.10, il·lustra l’evolució de la retirada de cada tipus de material al llarg de la temporada 2022. S’observa que els dos tipus de residus amb més quantitat retirada (plàstic i fusta), tenen el màxim al mes de juliol, on les quantitats de plàstic retirades van ser gairebé el doble que les de fusta i un cop arribats a final de temporada, les quantitats retirades dels dos materials s’equiparen. D’altra banda, la resta de materials retirats evolucionen de manera similar entre ells, mantenint-se per sota de 0,2 tones durant tota la temporada sense variacions destacables.
Fig.10: Tones totals recollides per material i mes el 2022 a Menorca
Eivissa
La primera cosa que veiem és que la superioritat de les temporades 2015 i 2016 torna a l’escena. Més enllà d’això és interessant constatar que, d’acord amb allò que s’ha vist a les illes de Mallorca i Menorca, el mes de maig concentra els valors mínims de recollida. També, a partir de l’inici de les tasques de recollida, continua produint-se un increment progressiu dels valors de recollida que arriba fins al juliol-agost, amb el 2022 com a única excepció, on a partir del juny les quantitats recollides comencen a disminuir. Pel que fa als mesos que presenten els valors màxims de retirada destaquen, en primer lloc, juliol-agost (2015-2016, 2018 i 2021), i després agost-setembre (2014, 2017 i 2019). D’altra banda, el descens en el tonatge recollit el podem començar a observar, generalment, a partir del juliol (2016 i 2021) i a partir d’agost (2015, 2017, 2018 i 2019).
Fig.11: Tones totals recollides per any i mes a Eivissa
Si posem el focus sobre la temporada 2022 i el tipus de material recollit (Fig.12), s’observa novament que els plàstics són el material amb més taxa de recollida amb diferència, arribant a contribuir fins a un 51% al material total recollit a l’illa, seguit per la fusta (29%) i els materials no classificats (10%).
Fig. 12: Tones totals recollides per material el 2022 a Eivissa
A diferència de la resta d’illes, s’observa que el material amb el màxim absolut és la fusta al mes de juny, i posteriorment decreix considerablement fins a equiparar-se a la resta de materials al mes de setembre. Pel que fa a la matèria orgànica i la vegetació, els valors recollits són significativament baixos comparats amb la resta d’anys sense superar en cap moment 0,1 tones. D’altra banda, és important destacar l’evolució del plàstic, que a diferència del que passa a les illes de Mallorca i Menorca, les quantitats de plàstic retirades són considerablement menors del que es podria esperar, mantenint-se al voltant de 0,4 tones .
Fig. 13: Tones totals recollides per material i mes el 2022 a Eivissa
Formentera
L’evolució de recollida de residus per mes i any a l’illa de Formentera es representa a la Fig. 14. S’observa clarament que 2015 és la temporada on més quantitat de residus es retiren, únicament superat el mes de juny de 2019. Maig es postula com el mes en què menys material es retira, a excepció del 2019. Al mateix temps, des que comencen les tasques de recollida es produeix un increment en els valors de retirada que arriba fins al juliol-agost on es donen els màxims per la cada any.
Fig. 14: Kg totals recollits per any i mes a Formentera
Veient l’evolució en les taxes de recollida de cada any, es podrien diferenciar 3 grups on: 2014, 2015, 2017 i 2022 les taxes de recollida evolucionen de la mateixa manera donant-se les màximes quantitats al mes d’agost. D’altra banda, estaria el grup format per 2016, 2018 i 2021, els valors de recollida dels quals augmenten des del maig fins que al juliol s’arriba al màxim i es manté constant fins a final de temporada. Finalment, s’observa el comportament irregular de l’any 2019 en comparació amb la resta, ja que la màxima quantitat de residus recollida s’assoleix al juny, i posteriorment els valors decreixen de manera abrupta fins a assolir-se els valors mínims al mes de setembre.
Si posem el focus sobre la temporada 2022 i el tipus de material recollit (Fig.15), el plàstic és el material predominant amb diferència, sent el 78% del total, seguit de la fusta amb un 15% i la matèria orgànica amb un 7 %.
Fig. 15: Tones totals recollides per material el 2022 a Formentera
L’evolució de la retirada de cada tipus de material al llarg de la temporada en qüestió es presenta a la Fig.16. Analitzant els patrons per als diferents materials es pot observar com a excepció del plàstic, la resta de materials retirats no supera els 100 kg en cap moment.
Fig.16: Tones totals recollides per material i mes el 2022 a Formentera
Un altre punt interessant a comentar seria que, menys el plàstic i la fusta, tots els materials presenten un total de retirada molt reduït en acabar la temporada, en cap cas superior a 10 kg. Clarament, com passa a la totalitat de les illes, el plàstic és el material amb majors quantitats retirades, augmentant dràsticament des de l’inici de temporada, arribant al seu màxim a l’agost, on les quantitats retirades s’equiparen a les d’Eivissa tot i ser 3 vegades més petita.
