A l’hora d’establir, en primera instància, una comparació a nivell d’arxipèlag cal tenir en compte que no podem fer servir dades absolutes, és a dir, atendre simplement al total de residus extrets per illa/any. És necessari, doncs, trobar un factor comú que permeti equiparar cada illa amb les altres per tal d’aconseguir establir dita comparació de forma òptima. Així doncs, s’ha optat per estudiar el total de residus recollits per longitud de costa (Km-lineal) a cada una de les illes[1].
La Figura 96 representa l’evolució, quant a recollida de residus, que ha experimentat l’arxipèlag Balear durant els dos últims cicles del servei de Neteja del Litoral (2014-2016 i 2017-2019) per any i illa.
D’entre els sis anys estudiats, el més discrepant és, se’ns dubte, l’any 2015. Cal dir que aquest pic de residus recollits durant la temporada de 2015 és puntual i que s’explica, sobretot, atenent a condicions meteorològiques, doncs aquell any en particular es van combinar dos factors claus: climatologia favorable (bon temps que permet a les embarcacions sortir a treballar quasi a diari) i predominança de corrents i vents tèrmics (retornen cap a la costa els residus, evitant així que aquests es dispersin mar endins). Al mateix temps, en part gràcies a les particularitats de dita temporada, la major discrepància entre cicles la trobem dins el període 2014-2016.
Interessant destacar també que Mallorca, tot i ser l’illa amb més extensió de costa (623 Km), no sempre és la que més residus retira. Per exemple, Eivissa (239 Km) retira més tones de residus que ambdues illes (Mallorca i Menorca)g durant tres temporades consecutives (2015-2017). El mateix passa amb Formentera (85 Km), que retirà aproximadament un 11% més de residus sòlids marins que Menorca (299 Km) durant la temporada 2015, o un 34% més que Eivissa l’any 2018. Respecte a la temporada 2019, podem destacar que és el primer any des de 2014 que segueix la lògica de “a més extensió més material recollit”, sent Mallorca on es concentra el gruix de residus retirats per quilòmetre de costa, així com la proximitat dels valors obtinguts a Menorca i Eivissa.
Per altra banda, la Figura 97 representa la mateixa evolució anterior, però ara sense diferenciar entre illes i atenent a mes i any. D’aquí s’extreu que els valors mínims de recollida es concentren al mes maig, ja sigui per inactivitat del propi servei o perquè l’impacte turístic encara és limitat. Exceptuant la temporada2014 (amb valors sempre en augment), a partir del primer mes en què les embarcacions del servei surten a treballar es produeix un increment progressiu dels valors de retirada que abasta fins juliol-agost, els quals són també els mesos que presenten els màxims valors de retirada (exceptuant la temporada 2019), fet que concorda amb un dels moments de major càrrega turística. Al mateix temps, també podem veure que, habitualment (exceptuant altre cop la temporada 2014), el tonatge de material recollit va decreixent a partir del mes d’agost.
Finalment, podem comentar que quasi al llarg de totes les temporades, 2015 i 2016 són els anys on més residus es retiren. Això podria ser degut (a més del factor climàtic ja esmentat abans) a una lleugera major presència d’embarcacions durant el cicle 2014-2016 (fins a 3 més que en el cicle que ens ocupa). Per altra banda, si focalitzem únicament sobre la temporada 2019, al contrari del que veim a la resta, l’evolució mensual de recollida és força estable, sense excessives variacions.
Mallorca
Seguint la dinàmica observada anteriorment, la Figura 98 ens mostra l’evolució de recollida de residus per mes i any a Mallorca. El gràfic en qüestió és molt semblant al que es veu a la Figura 97 i, de fet, la major semblança radica en què: les temporades 2015 i 2016 són aquelles on més residus solen retirar-se, els menors valors de residus recollits també es concentren a maig i, a més, a partir dels inicis de les tasques de recollida es produeix un increment progressiu dels valors de retirada que abasta fins els mesos de juliol-agost (exceptuant la temporada 2014).
No obstant això, existeixen també diferències. Per un lloc, aquí només la meitat de les temporades estudiades (2015-2017) presenten juliol-agost com els mesos amb els valors màxims de retirada de residus. Per altre lloc, podem observar com a partir d’agost almenys dues temporades en lloc de presentar una tendència de retirada decreixent el que presenten és just el contrari, un augment lleuger (2018) o més acusat (2014).
Menció especial mereix la temporada 2018 que, des de juny, presenta pràcticament el mateix tonatge de recollida.
Si posem el focus sobre la temporada 2019 i el tipus de material recollit descobrim que, aproximadament, la meitat d’aquest correspon només a plàstic, seguit de fusta i vegetació (Figura 99).
La Figura 100, ofereix una visió de com va evolucionant la retirada de cada tipus de material al llarg de la temporada en qüestió. Com ja es podia veure a la figuraanterior, el plàstic és protagonista indiscutible, els valors del qual només comencen a descendir significativament més enllà d’agost.
També destaca per ser el material que presenta un major rang de variació respecte si mateix (fins a un màxim de ±1,87 t). Quant a la resta de materials podem comentar que, excepte la fusta, des de juliol tots inicien un descens ininterromput pel que fa al tonatge de recollida i, al mateix temps, cap presenta una variació, respecte a si mateix, superior a ±0,73 t.
Menorca
La Figura 101 ens mostra l’evolució de recollida de residus per mes i any a Menorca. A primera vista, podem comprovar com, en el transcurs dels mesos, les temporades 2015 i 2016 han perdut aquelles clares primeres posicions pel que fa a valors de residus retirats. En canvi, es segueixen concentrant la majoria dels valors mínims de recollida en el mes de maig (temporades 2015 i 2019 com úniques excepcions).
Des de els inicis dels treballs de recollida, es sol veure un increment progressiu dels valors de retirada de residus que també abasta fins juliol-agost (amb 2015 i 2019 com les excepcions més notables). Respecte els mesos que registren els valors màxims de retirada, no hi ha un patró comú del tot definit, sent maig-juny (2015, 2019) i agost-setembre (2014, 2016) els lapses temporals més habituals on es concentra major activitat de recollida de residus. Per altra banda, en aquest cas el descens en el tonatge recollit es reparteix, equitativament, en tres períodes: a partir de juny (temporades 2015 i 2019), juliol (temporades 2017-2018) i agost (temporades 2014 i 2016).
Si posem el focus sobre la temporada 2019 i el tipus de material recollit podem comprovar com, per primera i única vegada, més de la meitat del total recollit correspon només a plàstic, seguit de fusta i orgànic (Figura 102).
La Figura 103, il·lustra l’evolució de la retirada de cada tipus de material al llarg de la temporada en qüestió.
El plàstic, com a residu majoritari, destaca per ser l’únic que és extret mensualment a raó de més d’una tona (amb una variació màxima de ±0,63 t). Quant a la resta de materials, respecte a ells mateixos, fusta i orgànic són els residus que més fluctuen al llarg del temps (amb variació màxima de ±0,4 t), mentre que la vegetació és el que es manté més estable (variació no superior a ±0,11 t). Finalment, pot ser interessant ressaltar que mentre la temporada s’acaba veient com residus plàstics i orgànics van en descens, la resta va augmentant, sent els catalogats com «altres» els que mostren major increment.
Eivissa
L’evolució de recollida de residus per mes i any a l’illa d’Eivissa es representa a la Figura 104.
El primer que veiem es que la superioritat de les temporades 2015 i 2016 torna a escena. Més enllà d’això resulta interessant constatar que, en consonància amb el vist a les illes de Mallorca i Menorca, el mes de maig concentra els valors mínims de recollida. També, a partir de l’inici de les tasques de recollida segueix produint-se un increment progressiu dels valors de recollida que abasta fins juliol-agost, amb 2019 com única excepció. Respecte els mesos que presenten els valors màxims de retirada destaquen, en primer lloc, juliol-agost (2015-2016, 2018), i després agost-setembre (2014, 2017). Per altra banda, el descens en el tonatge recollit el podem començar a observar, generalment, a partir d’agost, sent les temporades 2014 (no es registra cap descens) i 2016 (el descens s’inicia a partir de juliol) les úniques excepcions.
Si posem el focus sobre la temporada 2019 i el tipus de material recollit, s’observa que quasi la meitat del total recollit segueix sent plàstic, seguit de fusta i orgànic Figura 105.
La Figura 106, il·lustra l’evolució de la retirada de cada tipus de material al llarg de la temporada en qüestió. El primer a destacar és que, per primer cop, el plàstic no és el residu que més es retira mensualment, doncs és superat per la fusta en el mes de juny.
Per altra banda, ara la posició de residu més fluctuant, respecte a si mateix, l’ocupa l’orgànic (amb una variació màxima de ±0,67 t), essent la vegetació el residu més estable (variació inferior a ±0,22 t). Finalment, menys en el cas de vegetació, és important comentar que tots els residus presenten acusats pics de recollida, destacant agost, el qual engloba els pics de plàstic, orgànic i «altres».
Formentera
L’evolució de recollida de residus per mes i any a l’illa de Formentera es representa a la Figura 107. Aquí únicament 2015 aconsegueix retenir la superioritat com a temporada, del primer cicle, que més quantitat de residus retira. Maig es postula com el mes en què menys material es retira, amb excepció de 2019. Al mateix temps, des que comencen les tasques de recollida també es produeix un increment en els valors de retirada que abasta fins juliol-agost, exceptuant també la temporada 2019.
Respecte els mesos que presenten els valors màxims de retirada, com succeeix a Menorca, no existeix un únic patró comú que englobi la majoria de les temporades estudiades, sent la combinació més important juliol-agost (2014-2015) juntament amb juliol i setembre (2016, 2018). Per altra banda, el descens en el total recollit tampoc presenta un patró clar, però el més habitual és que es produeixi a partir del mes d’agost (2014-2015, 2017). En aquest cas, la temporada 2019 torna a ser la més discordant, on dit descens comença ja, i abruptament, a partir de juny (moment en què s’assoleix el màxim valor de recollida de l’any).
Si posem el focus sobre la temporada 2019 i el tipus de material recollit, s’observa que poc menys de la meitat del total recollit és plàstic, seguit de vegetació i fusta (Figura 108).
L’evolució de la retirada de cada tipus de material al llarg de la temporada en qüestió es presenta a la Figura 109 Podem veure que ambdós residus majoritaris presenten un gran pic de retirada en el mes de juny i que, també, són els que major grau de variació presenten respecte ells mateixos (fins a ±243 kg el plàstic i ±270 kg la vegetació). Un altre punt interessant a comentar resulta ser que, menys el plàstic, tots els materials presenten un total de retirada molt reduït al finalitzar la temporada, en cap cas superior a 18 kg (fusta).
[1] Plan Hidrológico de la demarcación hidrográfica de las Illes Balears
